Catedral d'Elgin
Français Nederlands Português Polski Euskara Español English 中文
La Catedral d'Elgin, de vegades es denomina La llanterna del Nord, és un conjunt de ruïnes històriques situades a la ciutat d'Elgin al Consell de Moray, al nord-est d'Escòcia. Les càtedres dels primers bisbes de Moray estaven localitzats a les esglésies de Birnie, Kineddar i Spynie. El Bisbe Bricius va obtenir autoritat papal per establir una seu fixa parasu catedral en Spynie en 1206, però va demanar permís al papa abans de 1216 per traslladar-la a Elgin. No obstant això la catedral va romandre en Spynie fins a 1224, quan va ser finalment traslladada a Elgin pel successor de Bricius, Andreas. La construcció d'aquesta catedral es va completar a la fi del segle xiii. La seva sala capitular octogonal, una característica única en les catedrals d'Escòcia, es troba gairebé intacta. Les naus contenen les tombes i efígies d'alguns dels bisbes, així com d'alguns dels poderosos benefactors de la catedral. En 1390 la catedral i la Vila Real d'Elgin van ser cremats per Alexandre Estuard, comte de Buchan, també conegut com el Llop de Badenoch. Les mènsules de la catedral van ser atacades i destruïdes una vegada més en 1402 pels seguidors del Senyor de les Illes. Es van dur a terme importants reparacions de la Catedral als segles XV i XVI abans que caigués en desús i en la ruïna després de la Reforma escocesa. La preservació de l'edifici va començar lentament al segle xix, però en la segona meitat del segle xx, amb la renovació de les deteriorades pedres, l'edifici va ser totalment estabilitzat.
